TEXTOS‎ > ‎

Joan Carol 2005

Text fet amb motiu 

de l'exposició a la Sala Parés 



PINTURA I ARQUITECTURA


Veient l’obra preparada per aquesta exposició l’aire que s’hi respira és d’arquitectura. 

Aquest fet es fa evident en els retrats d’edificis de Barcelona, Menorca, Marràqueix o en els fragments de la base nàutica de la Mar Bella. L’arquitectura és la protagonista i qualsevol referència més enllà del fet arquitectònic és gairebé anecdòtica. 

Però és en les natures mortes on objectes senzills i figures geomètriques simples (amb reminiscències de la pintura de Giorgio Morandi), es distribueixen i es disposen en un pla formant agrupacions i definint espais amb vocació gairebé urbanística. A mesura que aquestes composicions evolucionen en el temps van perdent els elements més figuratius fins a quedar tan sols figures geomètriques simples distribuïdes en l’espai. 

En l’última d’aquestes composicions els cossos geomètrics, fins ara indefinits, ens insinuen la seva identitat tot començant a aparèixer incisions que ens recorden l’esbós de maquetes arquitectòniques. Sembla que la sèrie d’objectes inanimats finalment han trobat el camí i saben què volen ser. 

Aquestes arquitectures es troben lluny del classicisme dels edificis de De Chirico o Carrà. Aquestes arquitectures reflecteixen les directrius del moviment modern. Le Corbusier en el manifest “Cap a una arquitectura” feia amb lletres grosses tres “advertiments” als arquitectes: 

“Cal l’elecció de volumetries simples i primàries que es llegeixin amb claredat, cal un pla que defineixi la composició i cal que les superfícies siguin dividides per directrius o generatrius del volum, que acusin la seva individualitat. (...) En definitiva l’essencial de l’arquitectura són les esferes, els cons i els cilindres; les generatrius d’aquestes formes són, bàsicament, pura geometria.” 

Aquests postulats se’m fan presents també en les representacions de la llibreria escollida, on aquesta no se’ns mostra com a tal sinó com un zoom d’un gran objecte prismàtic on les divisions practicades no destrueixen la forma sinó que la reforcen. 

Talment es podria tractar d’un enfocament practicat a la façana d’alguns dels edificis primerencs del moviment modern. 

En definitiva, arquitectura, pintura, ...pura emoció plàstica. 

JOAN CAROL, arquitecte

Comments