"Retrospectiva" 2012_2013

Text interior del catàleg

editat amb motiu de l'exposició.

“Retrospectiva” 2012_2013

El títol fa referència a vàries coses que em venien al cap mentre preparava aquesta exposició. Una d’elles és que sempre he pensat que exposar a la sala gran de la Sala Parés, tant per les seves dimensions com per la quantitat de quadres que s’hi poden mostrar, és el més semblant a fer una retrospectiva.

Vaig començar a preparar-la pintant una desena de quadres sobre coses que anava vivint: unes vacances d’estiu a Cantàbria, un viatge que vaig fer a Madrid per veure l’exposició de Hopper i la d’El último Rafael al Museu del Prado, el concert de música de Balthazar a la Sala Apolo de Barcelona o la lectura de la notícia en un diari de la mort de Neil Armstrong el dia 25 d’agost de 2012. La mort del primer home a trepitjar la lluna em va fer recordar i revisar imatges de l’any 1969. Jo aleshores tenia deu anys i ho vaig veure per la televisió. Ara tenia l’oportunitat de convertir aquella imatge en blanc i negre en una imatge en color. Vaig recuperar un quadre descartat i vaig dipositant les restes de pintura que em sobraven al final de cada sessió de treball. Amuntegant pintura vaig anar aconseguint un fons que podia identificar amb la superfície de la lluna i, al damunt, hi vaig pintar el meu astronauta “El primer home a trepitjar la superfície de la meva pintura”. La possibilitat de recuperar imatges del passat em va fer seguir cercant més material d’aquells anys, dels anys 60, imatges retros que ja havia treballat en l’anterior exposició ArquiTati.

Les imatges estan tretes d’internet. Un dia, buscant al Flickr, vaig trobar uns arxius, uns eren oficials i d’altres de famílies anònimes que hi havien penjat les seves fotos des dels anys seixanta fins als nostres dies, les vaig trobar interessants i vaig començar a fer-les servir. El format escollit per pintar era petit, això em permetia molta agilitat i velocitat, de manera que em sentia més lliure que si hagués escollit una mida més gran; encara no n’havia acabat un que ja tenia ganes de començar el següent, fins a desencadenar una cascada de quadres, tots amb la mateixa alçària, 33 cm, de forma que, un cop tots exposats, cap no destaqui sobre els altres però que alhora es pugui anar descobrint la singularitat de cada un d’ells quan se’ls observa de prop. Avui en dia estem habituats a veure tantes imatges i sovint reforçades per la llum de les pantalles que mirar un quadre gairebé esdevé una acció zen, un acte d’estima a la pintura.

Un cop fets aquests quadres dels anys seixanta, vaig pensar incloure-hi algun autoretrat d’aquesta època, així que vaig agafar una foto de la meva primera comunió on sortia amb els meus pares i una altra amb la meva germana, ensenyant orgullosos les mones de Pasqua.

Un article de Josep Massot “Retro, la cultura mira cap enrere” (La Vanguardia, 1/04/2013) deia: “Quan vivim un temps accelerat i digital i ja hem oblidat el parsimoniós tic-tac dels vells rellotges, quan el present no agrada i el futur fa por, la repetició dóna seguretat”. No sé si és aquesta la meva motivació, però sí que sé que són els anys de la meva infantesa els que m’han estimulat en el treball d’aquesta exposició “Retrospectiva” 2012_2013.

Visca la pintura!

“Retrospectiva” 2012_2013 Aquest títol fa referència a vàries coses, una d’elles és que sempre he pensat que exposar a la sala gran de la Sala Parés, tant per les seves dimensions com per la quantitat de quadres que s’hi poden mostrar, és el més semblant a fer una retrospectiva. Una altra és que es tracta del resum d’un any de treball, 2012 i part del 2013 i perquè és tracta d’imatges retros.

De totes maneres no hi ha cap retrospectiva sense unes vitrines i aquestes mostren el meu lloc d’origen, Solsona, el lloc on visc i pinto, Barcelona, i els dos països que han inspirat part d’aquesta exposició, França, per les pel·lícules de Jaques Tati i Estats Units per les imatges retros tretes de Flickr.