Vicenç Altaió 2004

Text fet amb motiu

de l'exposició col·lectiva

a la Sala Parés

titulada Diversitats.

Aquest home pintat per Roure medita sense terror, sol, pulcre, amb les mans a la butxaca davant de la perplexitat i la incertesa d’un avió que passa, en un viatge indefinit. En les circumstàncies actuals el símil de l’avió inclou el viatge al desconegut i a la por. I és amb serenor i fermesa que el pintor s’acara també als camins incerts de l’art per una de les vies més radicals de pensar la pintura, contra tota desmesura. Aquest home sol abandona tota superficialitat, a favor d’un reencontre idealista entre la poesia dels objectes abstractes, immòbils, amb valor afegit, i la mort del funcional en l’espai infinit. Reprenent les natures mortes metafísiques, l’home hermètic s’aparta i deixa lloc i posa valor i límits al que no es pot destruir. [ Vicenç Altaió. ]

Este hombre pintado por Roure medita sin terror, solo, pulcro, con las manos en los bolsillos ante la perplejidad y la incertidumbre de un avión que pasa, en un viaje indefinido. En las circunstancias actuales el símil del avión incluye el viaje a lo desconocido y al miedo. Y es con serenidad y firmeza que el pintor se encara también a los caminos inciertos del arte por una de las vías más radicales de pensar la pintura, contra toda desmesura. Este hombre solo abandona toda superficialidad, a favor de un reencuentro idealista entre la poesía de los objetos abstractos, inmóviles, con valor añadido, y la muerte de lo funcional en el espacio infinito. Retomando los bodegones metafísicos, el hombre hermético se aparta y deja espacio y pone valor y límites a lo que no puede destruirse. [ V.A. ]

This man painted by Roure meditates without terror, alone, neat, with his hands in his pockets, before the perplexity and uncertainty of a passing plane on an undefined journey. Under the present circumstances, the simile of the plane includes a journey into the unknown and into fear. And it is with serenity and firmness that the painter also faces the uncertain paths of art through one of the most radical means of understanding painting, against all disproportion. This man alone abandons all superficiality, in favour of an idealistic reencounter between the poetry of abstract, immobile objects, with added value, and the death of the functional in infinite space. Taking up again metaphysical still lifes, the hermetic man removes himself and leaves space and gives value and limits to that which cannot destroy itself. [ V.A. ]